ELS ARXIUS PARROQUIALS

Malgrat que ja a l’edat mitjana es tenia una certa cura de guardar la documentació en les esglésies parroquials, els arxius parroquials no es configuren fins el segle XVI, quan s’apliquen les disposicions del Concili de Trento (1545-1563). Aquest legisla sobre diversos aspectes de la vida parroquial, especialment, el control i el registre de l’administració dels sacraments.

El 27 de juliol de 1980, mitjançant la signatura d’un conveni entre el Consell General i els serveis de la Mitra d’Urgell, el Servei d’Arxius d’Andorra pren la responsabilitat de salvaguardar els fons documentals parroquials. En aquest conveni s’estableix la microfilmació dels llibres de registre custodiats a tots els arxius parroquials de les valls d’Andorra. S’hi recullen les actes de baptismes, matrimonis, defuncions i confirmacions administrats en la parròquia. De gran valor informatiu, ja que fins fa molt poc eren l’únic registre(civil-eclesiàstic) existent. A Andorra, els registres més antics daten de l’any 1541 a Canillo i del 1553 a Encamp.

Una part important de documentació dels arxius parroquials és el fons notarial de la parròquia. Els rectors i preveres de les parròquies actuen com a notaris i redacten, fins al segle XVIII, censals, vendes, capítols matrimonials, etc. La comunicació de la documentació de tipus notarial (testaments, vendes, apoques, capítols matrimonials, etc.) es determina per un període de temps de 100 anys d’antiguitat.

Fons d’arxius complets: parròquia de la Massana, Encamp i Sant Julià de Lòria i parcials: Canillo, Ordino i Andorra la Vella.

Comunicació: Sotmesa a l’autorització dels rectors. Segons el conveni signat l’any 1980, s’estableix un termini de consulta per als llibres de registre fins el 1830.